Història de la Processó

Hom diu que l’origen de les processons es troba en les antigues representacions litúrgiques medievals. Amb el Concili de Trento (1545-1563), les representacions s’actualitzaren i els actors que encarnaven personatges, amb l’objectiu de dignificar aquests darrers, es convertiren en figures esculpides col·locades dalt de “misteris” com a imatges per a ser venerades.

El 2 de maig de 1627 un grup de badalonins es reuniren en el cementiri parroquial de Santa Maria per a instaurar una processó de Dijous Sant. L’any següent, el bisbat de Barcelona feia beneir els misteris. D’això ja en fa 390 anys.

Amb els segles, la Processó es va anar dotant de diversos misteris, dels quals les confraries, les congregacions i els gremis se’n feren càrrec. Al llarg del temps, l’itinerari que seguia la processó de fidels anà variant alhora que ho feia l’antiga vila. Però sempre va tenir com a punt de partida l’església de Santa Maria, doncs durant molts segles fou l’única parròquia existent.

L’any 1974, per diverses raons, es decidí suprimir la processó. Alguns misteris foren guardats en cases particulars i d’altres s’abandonaren. Però l’any 1987 la Processó tornà a sortir pels carrers de Dalt la Vila, amb el mateix esperit i el mateix sentit que la van veure néixer i en un marc que intentava recordar l’ambient barroc original. Des d’aleshores, centenars de badalonins s’hi atansen per a participar-hi o per a contemplar-la.

La quietud i el respecte que s’aconsegueixen durant l’acte li han donat merescudament el sobrenom de “Processó del Silenci”.

L’any 2004 fou guardonada amb el Premi Ciutat de Badalona de Comunicació en l’àmbit “Cultura”.

El 28 de març de 2006 el Ple de l’Ajuntament de Badalona aprovà la resolució per tal de sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la declaració de la Processó del Dijous Sant de Badalona com a Festa Tradicional d’Interès Nacional.