Pòrtic de la Processó 2017

Enguany en fa trenta de la recuperació de la Processó del Silenci,  la manifestació de pietat popular més arrelada en la memòria dels badalonins. Trenta anys acompanyant  Jesús en el Sant  Sopar i la Passió. Trenta anys tornant a recórrer els carrers de Dalt la Vila  i del centre de la ciutat.  Trenta anys escoltant el plany infantil del “Record i Memòria”. Trenta anys d’una gran meditació plàstica.  A la Processó del Silenci ens hi trobem persones creients i persones que diuen que no creuen. Tots ens sentim protegits pel cel immens de la nit del Dijous Sant, a les portes de la primavera. Tots ens trobem misteriosament units  en la penombra, a la llum de les teieres, dels ciris, mentre  els armats van marcant el pas al compàs de les seves llances, evocant  la romana Baetulo i l’Imperi que va forjar la nostra civilització. I recordant les nostres arrels cristianes.  Les que han vivificat la nostra cultura. Les que ens han fet créixer personalment i comunitària.

Davant dels nostres ulls desfilaran novament els misteris: escenes de dol, de tortura, de sofriment, de consol i de mort del Just posat entre malfactors. I sentirem que la Passió de Jesús es prolonga avui en tants refugiats, en tantes persones que en el desesper i, sovint exposant les seves vides, fugen de les seves llars. Des d’aquí ens arriba l’aire de la Mediterrània que s’ha convertit en un tràgic cementiri. El Papa Francesc, durant el seu pelegrinatge a Terra Santa va declarar que veia en els refugiats “el rostre de Crist” i amb motiu del Dia Mundial del Refugiat va dir: “milions de famílies refugiades de tants països, de tota fe religiosa viuen en la seva història drames i ferides que difícilment podran ser guarides (…) fem-nos veïns seus, compartint les seves pors i la seva incertesa pel futur i alleugerint concretament les seves sofrences.”

Dalt del campanar de Santa Maria i d’altres esglésies de la ciutat veurem una pancarta: «Era foraster, i em vau acollir» (Mateu 25,35). Aquesta és una de les sis paraules que Jesús, el rei de l’univers, adreça als qui estan aplegats a la seva dreta. És l’hora de l’anomenat «judici final», el gran esdeveniment que tanca la història humana i l’obre a una dimensió de novetat i d’eternitat. És la Pasqua eterna, celebrada en la Jerusalem definitiva.

Mn. Jaume Aymar i Ragolta

Rector de Santa Maria