Ùltima reflexió

La  nostra Processó de Dijous Sant de Badalona no té res d’especial: no és luxosa ni festiva, no deixa lloc a l’expressió expansiva dels sentiments, no s’imposa descaradament envaint l’espai del carrer… Perquè és justament el que NO TÉ i NO ÉS, el que la fa realment única i genuïna. Personalment,

  • No m’imagino la nostra Processó fora dels carrers estrets de Dalt la Vila, sense el repic de les soles de les sabates sobre les llambordes.
  • No la puc somniar sense l’espurneig bellugadís dels centenars de pans de cera indicant-nos el camí.
  • No la puc comprendre si no és oberta a tothom que hi vulgui assistir.
  • No la puc concebre sense aquell silenci latent, que retruny dins les nostres oïdes com el més fort dels crits de dolor, interceptat de tant en tant per la veu fina i neta dels escolans entonant el “Record i Memòria”.
  • No me l’explico si en ella no hi ha lloc pel respecte més profund i la tensió emotiva més controlada.
  • No puc pensar en la Processó de Dijous Sant si no és la de Badalona i la dels seus ciutadans.