A redós de la Processó

La Moixiganga

S’anomenen Moixigangues les danses que a través de diversos quadres escènics està­tics, formats essencialment per torres humanes, evoquen diverses escenes o misteris de la Passió i Mort de Crist. Aquests quadres són enllaçats entre ells per mitjà d’unes evolucions coreogràfiques en forma de dansa que permeten als dansaires avançar pel carrer. Un element important en són les torxes enceses que alguns dels balladors duen a les mans per il·luminar els misteris en la foscor de la nit. La Moixiganga no només era ballada en els actes religiosos o durant la Setmana Santa, tal i com podria fer pensar el contingut d’aquest ball, sinó que formava part dels seguicis, cercaviles i altres actes oficials, de la mateixa manera que la resta de balls populars. A Badalona, la Moixiganga es començà a ballar el Diumenge de Rams de l’any 1991 al presbiteri de l’església parroquial de Santa Maria per part de l’Esbart Albada, amb la música pròpia de la Moixiganga de Sitges. L’any 2001 els balladors es convertiren en “Colla badalonina de la Moixiganga”. Des de l’any 2003, la Moixiganga de Badalona té música pròpia, mercès al II Concurs Ciutat de Badalona de Composició per a Instruments Tradicionals, organitzat per l’entitat bada­lonina “La Bossa Verda. ADIT”, el compositor de la qual és Àngel Vallverdú.

Thank you for reading this post, don't forget to subscribe!

La Recollida del Sant Sepulcre (La "Processó Petita")

 A Badalona els soldats romans reben el nom d'”Estaferms” (contracció de l’expres­sió “estar ferms”) i constitueixen un dels misteris vivents de la Processó. Formen part de la Confraria de Sant Anastasi de la ciutat.

La primera sortida dels Estaferms és el mateix Dijous Sant a la tarda. Surten de la rectoria de la parròquia de Santa Maria i van fins a la capella de la confraria per honorar el seu patró Sant Anastasi, que també ho és de la ciutat de Badalona. El ritual acaba amb l’encesa d’un ciri votiu.

A continuació es dirigeixen al carrer de Dalt on és cus­todiat el misteri del Sant Sepulcre i l’escorten fins a l’interior del temple. L’assistència majoritària d’infants de curta edat a aquest acte, li ha anat conferint el sobrenom de “Processó petita”, amb la voluntat de fomentar la participació dels més petits en els actes de la processó.

Itinerari: Església de Santa Maria, plaça Barberà, carrer de la Costa, plaça Constitució, carrers Barcelona i Quintana Alta i retorn pel carrer de Dalt.

A la nit, obren la Processó de Misteris.

El Cant de la Passió

A les 9 de la nit, la Processó del Dijous Sant s’enceta amb l’escenificació musica­da del Sant Sopar per part d’actors que encarnen Jesús i els seus apòstols, amb lletra de Mn. Cinto Verdaguer i harmonització del badaloní Enric Azuaga.

L’any 2003 deixà de representar-se a l’interior de l’església per fer-se davant la porta principal. D’aquesta manera la major part d’assistents podien seguir l’acte des d’un inici. Els mateixos actors, juntament amb els personatges emblemàtics de Judes (amb la seva bossa de monedes) i Malcus (que amb el fanal busca entre la foscor la seva orella escapçada per Sant Pere) s’incorporen al seguici processional encarnant el misteri vivent dels apòstols.

L’acompanyament musical, format per tres xirimies, un baixó i un timbal -instruments tots ells d’època barroca-, és a càrrec de la Capella de Música de la Processó.

Les Caramelles

Festa típica del Diumenge i el Dilluns de Pasqua en els quals una colla de cantaires visiten cases davant les quals canten cançons anomenades caramelles. A la nostra ciutat, se celebra el Dilluns de Pasqua al matí. El cercavila de les Caramelles l’encapçalen el Corn Marí i les banderes de Badalona i Catalunya.

Els segueixen el campaniller, els tres mossos que porten la ballesta, la cistella i la canya, els músics i una trentena de cantaires. Tanquen el grup un carro i la gent que segueix la comitiva. Com marca la tradició, les Caramelles recorren diversos carrers i places a l’encontre de les cases que ho han sol·licitat prèviament. En arribar-hi, els mossos reciten uns versets dedicats als amos de la casa.

Aquests se situen al balcó o finestra de la casa, on els hi fan arribar, amb l’ajuda de la ballesta, una rosa com a ofrena i un exemplar de la Caramella satírica de l’any. Amb l’ajut de la canya i la cistella, els mossos recullen les menges que, a manera de gratificació, els amos ofereixen. Mentrestant s’inicia la cantada d’alguna de les peces tradicionals del repertori -majoritàriament cançons recollides per Joan Amades i recopilades al cançoner del Maresme- i, seguidament, interpreten la Caramella satírica.

L‘última casa que es visita és la de l’Associació de Veïns del Centre, on s’hi celebra un aperitiu final. Les Caramelles es clouen el vespre del dissabte següent amb un sopar on es degusten les menges recollides. A Badalona les Caramelles es van deixar de cantar a mitjan del segle passat.

Desplaça cap amunt